Lamparaprima
Tornar al llistat
| Nom de l'objecte | llum de taula llum de paret |
|---|---|
| Títol / Nom propi | Lamparaprima |
| Autors / participants | Santa & Cole, Ediciones de Diseño / producció / Barcelona: 1986-2000 Sans, Pete (1947) / disseny Snark Design / producció / Barcelona: 1979-1982 Taller Uno / producció / Barcelona: 1983-1985 |
| Lloc d'execució | Barcelona |
| Datació | 1979 |
| Dimensions | 18 x 24.5 x 12 cm |
| Material | acer inoxidable antígon (fusta) |
| Ingrés | donació Santa & Cole, Ediciones de Diseño, SA, 1994 |
| Número registre | MADB 135494 |
Descripció
El llum Lamparaprima està format per una estructura d’acer inoxidable que sosté una bombeta tubular de linestra a través de dos casquets de fusta de coral. La meitat de la bombeta té un acabat emmirallat que fa de pantalla a la llum. El cable elèctric, amb endoll soldat i interruptor, surt a un dels casquets i és exempt, de manera que manté la idea de senzillesa i de no amagar cap element que governa el llum. La forma i la mida de l’estructura és la justa per suportar i equilibrar el pes de la bombeta. L’habilitat en el disseny permet l’ambivalència en l’ús com a llum de sobretaula i com a aplic, ja que permet penjar-lo a la paret amb una sola xinxeta.
Lamparaprima va ser el primer objecte dissenyat per Pete Sans, quan encara treballava com a dissenyador gràfic. El primer prototip va sorgir de forma espontània a partir d’un penjador de tintoreria i uns trossos d’espelma, i en l’essència ja conté la idea d’invent que s’ha mantingut després en tots els seus objectes.
El llum Lamparaprima ha evolucionat des de les primeres sèries fins a la producció actual. Al principi, es produïa de manera totalment artesanal, amb els mitjans que l’autor tenia a l’abast. L’estructura de ferro niquelat era subministrada per una empresa que feia carros de supermercat i els casquets els realitzava el mateix dissenyador amb una màquina de fer botons. Després el ferro va ser pavonat. Els casquets des de la producció pròpia i a través de Snark, eren de fusta crua de faig tornejada. A partir de Taller Uno es va substituir el casquet de fusta per un de polipropilè negre i les bombetes van ser de 30 i 60 watts. També se’n van modificar les dimensions. El retorn a la peça original va venir gràcies a Santa & Cole, empresa que va millorar-ne la qualitat, introduint l’estructura d’acer inoxidable o l’aplicació d’un tractament de pintura epòxida. A més, va retornar a la fusta de coral per als casquets, així com a les mides originals, i va establir els dos models actuals, Lamparaprima Coral i Opal (casquets de polipropilè i vidre translúcid blanc).
L’acceptació de la peça en va fer néixer dues variants: Lamparaprima de peu, que va rebre el mateix premi que el tradicional a París, i un Lamparaprima amb una pantalla que li feia de visera, tot i que cap d’aquests no va igualar al tradicional. Cal destacar que part del seu èxit ha estat gràcies al preu, on el més car amb diferència és la bombeta, ja que la simplicitat dels materials i el muntatge permeten abaratir costos.
El disseny de l’embolcall va ser pioner en els embalatges personalitzats, i la bossa feta amb cartó microcanal doblegat, de l’any 1979, va suposar una important innovació, seguint la mateixa política de senzillesa i aprofitament dels materials “pobres” que es destil•la a Lamparaprima.
El llum Lamparaprima va néixer com a aplic per un tocadiscs, i a l’autor li agrada pensar que és idoni per anar sobre d’un piano, però en realitat el ventall de possibilitats és molt ampli i aquesta polivalència és el que l’enriqueix. El concepte que impregna aquesta peça i el mètode de treball de Pete Sans és pur minimalisme: la intervenció en els materials, que es valoren tal com són, és la imprescindible i la sinceritat constructiva esgota totes les possibilitats formals i funcionals dels elements que formen els objectes, combinades amb un punt d’invent, de joc i de diversió.
Lamparaprima va ser seleccionat per als premis Delta de l’ADI/FAD de Barcelona el 1981.
Esther Ferrer
Lamparaprima va ser el primer objecte dissenyat per Pete Sans, quan encara treballava com a dissenyador gràfic. El primer prototip va sorgir de forma espontània a partir d’un penjador de tintoreria i uns trossos d’espelma, i en l’essència ja conté la idea d’invent que s’ha mantingut després en tots els seus objectes.
El llum Lamparaprima ha evolucionat des de les primeres sèries fins a la producció actual. Al principi, es produïa de manera totalment artesanal, amb els mitjans que l’autor tenia a l’abast. L’estructura de ferro niquelat era subministrada per una empresa que feia carros de supermercat i els casquets els realitzava el mateix dissenyador amb una màquina de fer botons. Després el ferro va ser pavonat. Els casquets des de la producció pròpia i a través de Snark, eren de fusta crua de faig tornejada. A partir de Taller Uno es va substituir el casquet de fusta per un de polipropilè negre i les bombetes van ser de 30 i 60 watts. També se’n van modificar les dimensions. El retorn a la peça original va venir gràcies a Santa & Cole, empresa que va millorar-ne la qualitat, introduint l’estructura d’acer inoxidable o l’aplicació d’un tractament de pintura epòxida. A més, va retornar a la fusta de coral per als casquets, així com a les mides originals, i va establir els dos models actuals, Lamparaprima Coral i Opal (casquets de polipropilè i vidre translúcid blanc).
L’acceptació de la peça en va fer néixer dues variants: Lamparaprima de peu, que va rebre el mateix premi que el tradicional a París, i un Lamparaprima amb una pantalla que li feia de visera, tot i que cap d’aquests no va igualar al tradicional. Cal destacar que part del seu èxit ha estat gràcies al preu, on el més car amb diferència és la bombeta, ja que la simplicitat dels materials i el muntatge permeten abaratir costos.
El disseny de l’embolcall va ser pioner en els embalatges personalitzats, i la bossa feta amb cartó microcanal doblegat, de l’any 1979, va suposar una important innovació, seguint la mateixa política de senzillesa i aprofitament dels materials “pobres” que es destil•la a Lamparaprima.
El llum Lamparaprima va néixer com a aplic per un tocadiscs, i a l’autor li agrada pensar que és idoni per anar sobre d’un piano, però en realitat el ventall de possibilitats és molt ampli i aquesta polivalència és el que l’enriqueix. El concepte que impregna aquesta peça i el mètode de treball de Pete Sans és pur minimalisme: la intervenció en els materials, que es valoren tal com són, és la imprescindible i la sinceritat constructiva esgota totes les possibilitats formals i funcionals dels elements que formen els objectes, combinades amb un punt d’invent, de joc i de diversió.
Lamparaprima va ser seleccionat per als premis Delta de l’ADI/FAD de Barcelona el 1981.
Esther Ferrer
Història de l'objecte
Premis: Oscar d'il·luminació, 1983, Fira Internacional Moving, París, França ; First Arango International Award, 1987, Arango Design Foundation, Miami, Estats Units.